ἀντισπάω


I en cont. c. otro mov.

1 en sent. físico tirar en dirección contraria τοὺς μὲν τείνειν, τοὺς δ' ἀντισπᾶν Ar.Pax 492, de las tarántulas macho que tiran hacia sí de la tela de la araña en dirección contraria a la hembra antes de la cópula, Arist.HA 542a15, cf. Luc.Cat.4, en v. pas. καὶ παρὰ τὸ τὴν ἐναντίαν κινεῖσθαι ἀντισπώμενα ὑπὸ τῆς αὐτῆς δίνης Epicur.Ep.[3] 114
arrastrar en dirección contraria καὶ τὰς βῆχας φυλάσσειν ἐκ τῆς διαίτης, ὅκως μὴ ἀντισπάσουσι πάλιν ἐς τὸν πλεύμονα τὸ πῦον Hp.Morb.3.16
sacar ὁ γὰρ σπλὴν ἀντισπᾷ ἐκ τῆς κοιλίας τὰς ἰκμάδας τὰς περιττευούσας el bazo saca del vientre los humores superfluos Arist.PA 670b4.

2 fig. defraudar en la espera, en v. pas. ὅταν ... (ὁ ἀκροατής) ἀντισπασθῇ παυσαμένου al escuchar una breve en vez de una larga, Arist.Rh.1409b21, περίοδοι ἀντισπώμεναι períodos retóricos prolongados Phld.Rh.2.95.

3 medic. provocar una revulsión abs. χρὴ γὰρ ἀντισπάσαι ἀνεκάς Hp.Mul.2.149, cf. Epid.6.2.1, 14, 16.

4 c. gen. agarrarse τῆς ὄρνιθος Luc.Symp.42, πέτρης A.R.2.598, τὸ ἀντισπώμενόν μου ... πνεῦμα espíritu que se apodera de mí, PMag.4.1123.

5 c. dat., fig. contrarrestar ταῦτα δὲ διὰ τὸ ἀντισπᾶν τῷ λίαν τρόφιμον εἶναι τὸ γλυκὺ καὶ ἐπιπολαστικόν Arist.Sens.442a11, cf. Plu.2.1146f.

II en cont. c. mov. hacia el sujeto

1 tirar hacia uno mismo, atraer ὅτι ἐν τῷ ξύλῳ ἐὸν θερμὸν ἀντισπᾷ ἕτερον ψυχρόν Hp.Nat.Puer.12, cf. 30, ἡ μὲν πάχνη τῇ αὑτῆς ἰσχύι ἀντισπάσασα τὸ θερμὸν ἔχει ἐν ἑαυτῇ X.Cyn.5.1, cf. en v. med., Plb.22.10.14
ἀντισπασαμένους εἰς αὑτό de una comida absorbiendo Arist.Pr.929a39.

2 fig. retener, frenar ὁρμώμενον δὲ μηδαμῶς ἀντισπάσῃς mas ya que estoy en marcha, no me frenes A.Pr.337, τὴν φοράν Arist.Mech.857a8.