ἀρα-


v. tb. ἀρρα-.
ἄρα
• Prosodia: [ᾰρᾰ]
• Morfología: ép. frec. ἄρ ante cons.; ép. y poét. ῥα enclít. gener. tras monosílabos o disílabos que acaban en vocal o diptongo, p. ej. ἐπεί. Tal vez en ocasiones aparece sólo por razones métricas. Frec. combinada c. otras partíc; ἄλλ' ἄ., εἴτε ἄρα, δήξομἄρα Ar.Ach.325, οἰμώξεται τἄρ' Ar.Th.248]


A para llamar la atención sobre hechos sorprendentes o difícilmente creíbles, a veces intraducible

I gener. sí que, de veras, nada menos τὸν τρεῖς μὲν ἐπιρρήσσεσκον ... Ἀχιλεὺς δ' ἄρ' ἐπιρρήσσεσκε καὶ οἷος el (cerrojo) que tres (de los Aqueos) descorrían, Aquiles nada menos que él solo lo descorría, Il.24.456, στῆ δ' ἄρ' ὑπὲρ κεφαλῆς de veras, se puso sobre mi cabeza, Il.2.59, δράκων ... τόν ῥ' αὐτὸς Ὀλύμπιος ἧκε φόωσδε, βωμοῦ ὑπαΐξας πρός ῥα πλατάνιστον ὄρουσεν un dragón ... al que nada menos que el Olímpico sacó a la luz, surgiendo de debajo del altar saltó, de veras, a un plátano, Il.2.309-310, cf. 5.582, ὣς ἄρα τήκετο γαῖα σέλαι πυρὸς αἰθομένοιο así, de veras, se fundía la tierra con la llama del fuego ardiente Hes.Th.867, cf. h.Cer.287, Sapph.141.4, Stesich.4.2, Mimn.13.5, Pi.O.10.52, φὰς ... εἰπεῖν ἄ. αὐτὸν πρὸς τοὺς ἰχθῦς diciendo que, de veras, dijo a los peces Hdt.1.141, cf. X.HG 4.2.22, ἀληθῆ ἄρα ἦν era, por increíble que parezca, verdad Pl.Grg.508b, cf. R.459b
frec. c. μέλλειν o giros que se refieren al futuro, indicando que la realidad será otra de lo que uno se cree en realidad, de veras νήπιος, οὐδ' ἄρ' ἔμελλε κακὰς ὑπὸ κῆρας ἀλύξαι necio, no iba a poder eludir las funestas Ceres e.d. las Parcas, Il.12.113, τῷ δ' ἄρ' ἔμελλεν αὐτῷ κήδε' ἔσεσθαι a él, en realidad, le estaban reservadas penas, Od.4.107, cf. S.Ai.926, Ph.1083, Ar.Ach.347
c. impf. de εἰμί cuyo suj. sea un inf. οὐδ' ἄρ' Ὀδυσσῆϊ ... μόρσιμον ἦεν ... ἀποκτάμεν Il.5.674, οὐδ' ἄρα ... κιχήμεναι αἴσιμον ἦεν Il.15.274
anunciando la sorpresa ante un descubrimiento, desengaño o error, Pl.R.375d, X.An.2.2.3, ταῦτ' ἄρα Ar.Ach.90.

II en exclamaciones, ruegos o exhortaciones

1 c. imperat. ¡ya!, ¡ah!, en verdad ἀλλ' ἄγε δὴ κατ' ἄρ' ἕζευ ¡pero, ea, siéntate ya!, Il.24.522, cf. 21.288
γινώσκετε ἄρα Ep.Gal.3.1
acompañando a exclamaciones τοὶ δ' ἄρα πρωτομόροιο φεῦ ληφθέντες πρὸς ἀνάγκας y los que primero por una muerte irremediable fueron atrapados, ¡ay! A.Pers.568, οἵαν ἄρ' ἥβην ξυμμάχων ἀπώλεσεν A.Pers.733, cf. S.Fr.686, Lys.3.30.

2 en preguntas avivándolas, indicando preocupación o interés pues, a veces acaso τί τ' ἄρ' σφωε θεῶν ... ¿quién, pues, de los dioses ...?, Il.1.8, cf. 3.226, Pi.P.11.22, τί μ' ἄρα τί μ' ὀλέκεις; S.Ant.1285, ἦν ἄρ' ἀπολέσθαι χρεών; ¿era de veras forzoso que sucumbiera? Ar.Eq.138, οὐ καλὸν ἄρα; Pl.Hp.Ma.288c, cf. Euthd.279a, X.Oec.6.2
frec. con futuro τίς ἄ. ῥύσεται, τίς ἄρ' ἐπαρκέσει; A.Th.93, cf. S.OT 1444, ἆρά γε τοῦτ' ἄρ' ἐγώ ποτ' ὄψομαι; ¿acaso veré tal alguna vez? Ar.Nu.465, cf. Pl.Grg.515b, Lys.10.22, Eu.Matt.18.1, I.AI 6.200
ἦ ῥά ...; Il.5.421, en interr. indirectas ποτιδέγμενοι ὁππότ' ἄρ' ἔλθοι Il.7.415, cf. Pi.O.10.57, S.Ph.689, Pl.Prt.343c, D.20.68, LXX Nu.22.11, Eu.Marc.11.13.

B para llamar la atención sobre un hecho bien conocido o evidente, frec. intraducible en verdad, como todo el mundo sabe, como es sabido

I a)en rel. c. temas del mundo mitológico y heroico, Νέστωρ, ὅς ῥα Πύλοιο ἄναξ ἦν Il.2.77, cf. 5.543, Hes.Sc.473;

b) en el segundo término de los símiles μιν ... ἕλεν μένος, ὥς τε λέοντα, ὅν ῥά ... Il.5.137, cf. 21.495, Od.11.414;

c) unido a caracteres fijos por supuesto, naturalmente Ἔρις δ' ἄρα χαῖρε ... εἰσορόωσα por supuesto (ante la batalla) Eris se complacía mirando, Il.11.73, cf. 13.302, Hes.Sc.149;

d) en γνῶμαι o sentencias de sentido evidente o muy conocido desde luego, por supuesto, naturalmente φευγόντων δ' οὔτ' ἂρ κλέος ὄρνυται οὔτέ τις ἀλκή Il.5.532, cf. Hes.Op.372, οὕτως οὐδὲν ἄρ' ἦν φίλτερον ἄλλο πάτρης Thgn.788, ἄριστον ἄρα ... ἡ εὐδαιμονία Arist.EN 1099a24.

II c. cierto valor de seriación, para indicar consecución

1 en series y enumeraciones en verdad, aún, también, pues οἱ δ' ἂρ Ἀθήνας εἶχον Il.2.546, Ἄξυλον δ' ἄρ' ἔπεφνε ... Διομήδης Il.6.12, cf. Od.7.124, Hes.Th.633.

2 al describir la transición en series genealógicas en verdad, consiguientemente τόν ῥ' ἔτεκεν Ῥήνη ὑπ' Ὀϊλῆϊ Il.2.728, ἣ δὲ καὶ Διὸς εὔχετ' ἐν ἀγκοίνῃσιν ἰαῦσαι, καί ῥ' ἔτεκεν δύο παῖδ' Od.11.262, cf. Epic.Alex.Adesp.2.12.

3 indicando transición:

a) entre palabra y acto luego, consiguientemente ὣς φάτο, βῆ δ' ἄρ Ὄνειρος Il.2.16, ὣς εἰπῶν κατ' ἄρ ἕζετο Il.1.68, entre preparativos y realización o acto, esp. en la fórmula βῆ ῥ' ἴμεν Il.14.188
tb. acompañando a adv. temporales αὐτίκ' ἄρ εἰς εὐρὺ σπέος ἤλυθεν Od.5.77
incl. para subrayar la op. entre palabra y realidad ὦ τλῆμον ἀρετή· λόγος ἄρ' ἦσθ', ἐγὼ δέ σε ὡς ἔργον ἤσκουν ¡oh triste virtud! eres en realidad nada más que palabra, pero yo te ejercí como realidad Diog.Fr.3, cf. POxy.2680.14 (II/III d.C.), PCair.Isidor.77.27 (IV d.C.);

b) entre partes del diálogo pues, por consiguiente πυθόμενος ... εἶπε ἄ. Hdt.4.134, ἐρωτώσης ... τῆς μητρὸς ... ἀπεκρίνατο ἄ. X.Cyr.1.3.2, esp. c. ὥς: ὣς ἄ. φωνήσας así pues, diciendo, Il.2.35, ὣς ἄρ' ἔφη Il.1.584, cf. Pi.O.6.52, Hdt.1.24, 27, ἦ ῥα Il.3.355, cf. ἆρα;

c) cerrando una conclusión pues σὺ δ' ἄρα πρώτην ἱκέτευσας Od.7.301, ἀλλὰ διελὼν τοῦ τείχους; ἅπασιν ἄ. φανερὰ γένοιτ' ἄν Gorg.B 11a.12, cf. bis, οὐδὲν ἄρ' εἰσιν en resumen, no son nada Emp.B 15.4, cf. S.Ai.269, E.Io 312, Ba.166, Eu.Matt.12.28 (cf. IV).

III c. valor consecutivo y causal

1 reforzando a partíc. causales desde luego, verdaderamente c. οὕνεκα: τὸν ἐπίκλησιν κορυνήτην ἄνδρες κίκλησκον ... οὕνεκ' ἄρ' οὐ τόξοισι μαχέσκετο ... ἀλλὰ ... κορύνῃ ῥήγνυσκε φάλαγγας Il.7.140, cf. Hes.Th.144, c. γάρ Od.3.143, c. ἐπεί Il.11.498, 24.790, Od.1.263, c. εἵνεκ' Hes.Fr.180.10, c. ὅτι Hes.Sc.479.

2 reforzando a condicionales εἰ ἄρα ταῦτα γινόμενα ἔλεγε Hdt.2.28, ἢν ἄρα Hdt.3.45
esp. en Th.: εἰ ἄ. κωλύοιντο ὑπὸ Κερκυραίων πλεῖν por si acaso se les impedía la navegación por los corcirenses Th.1.27, cf. 93, Pl.Lg.665b, La.187e, Lys.3.40, Isoc.6.72, And.3.15, D.3.26, Arist.SE 181b33, elípticamente sin verbo οὐδὲν αὐτὸ καθ' αὑτὸ, ἀλλ' εἰ ἄρα κατὰ συμβεβηκός Arist.Cat.5b10, cf. Top.106b7, Plb.11.28.5, LXX Ge.18.3, 1Ep.Cor.15.15.

IV como partíc. lógica (cf. B II 3 c))

1 entonces, por tanto para indicar el paso de una proposición a otra, bien en la deducción entonces, por tanto, por consiguiente ψυχὴν ἄ. ἡμᾶς κελεύει γνωρίσαι ὁ ἐπιτάττων γνῶναι ἑαυτόν ... ὅστις ἄρα τῶν τοῦ σώματός τι γιγνώσκει, τὰ αὐτοῦ ἄλλ' οὐχ αὐτὸν ἔγνωκεν ... οὐδεὶς ἄρα τῶν ἰατρῶν ἑαυτὸν γιγνώσκει Pl.Alc.1.130e-131a, cf. R.387d-e, o en la inducción ἔστιν ἄρα τὰ μὲν γυναικεῖα, τὰ δὲ ἀνδρεῖα μαθήματα ... οὐκ ἄ. ἐν γε τούτοις ἐστὶν ὁμόνοια γυναιξὶ πρὸς ἄνδρας ... Pl.Alc.1.127a-b, cf. Men.97c, Tht.203b, Arist.Metaph.1047b22, cf. Eu.Matt.7.20, Ep.Rom.5.18.

2 para introducir la conclusión de una serie de proposiciones, Pl.Alc.1.131a, R.387e
incluso la conclusión de un silogismo, aunque todavía no del todo formalizado φρόνησιν ἄ. φαμὲν ἀρετὴν εἶναι por consiguiente, decimos que la «frónesis» es una virtud Pl.Men.89a, cf. Hp.Mi.374a, Alc.1.129e, συμπεραντικῶς εἰπεῖν, ὡς συλλελογισμένους «οὐκ ἄρα τὸ καὶ τό» Arist.SE 174b11, cf. Rh.1401a3, Pol.1295b35
o de un entimema πρέπει ἄρα τῷ κακῷ δουλεύειν· ἄμεινον γάρ Pl.Alc.1.135c, o una ley οὐκ ἄ. περὶ ἃ μὴ οἶσθα πλανᾷ, ἄνπερ εἰδῇς ὅτι οὐκ οἶσθα; Pl.Alc.1.117d, cf. Euthd.281b, Arist.Cael.311b27.
• Etimología: De *, cf. tb. en grado ø lit. ir͂, let. ir ‘y’, y en grado pleno lit. ar͂, let. ar partíc. interr. Si está rel. c ἀραρίσκω, q.u., etc., procedería de *H2-.
ἆρα
• Alolema(s): en otros dial. frec. ἦρα Alcm.47, Sapph.107, Hp.Prorrh.1.121, Herod.4.21, acompañada por partíc. como γε, οὖν, δή, ἀλλ' ἆρα, v. A.D.Coni.223.25, cf. ἄρα


I partíc. interr. ¿acaso? o intraducible, simplemente para marcar la interrogación ἦρ' ἔτι παρθενίας ἐπιβάλλομαι; ¿acaso aún deseo la doncellez? Sapph.l.c., cf. Alc.383, Pi.P.9.37, ἔτ' ἆρ' Ἀθηνῶν ἔστ' ἀπόρθητος πόλις; A.Pers.348, ἆρ' ἔστιν; ἆρ' οὐκ ἔστιν; S.OC 316, cf. E.El.229, Ph.424, ἆρα καταγελάσεσθέ μου ὡς μεθύοντος; Pl.Smp.212e, cf. ἦρά τις ...; B.5.165, ἦρ' ἐσθ' ὕδωρ; Sophr.165, cf. Call.Fr.228.51, ἆρά τις ἡμῖν ἔτι λοιπός ἐστι νόμος; D.23.82, cf. 35.44, A.Al.11B.4.7, LXX Ge.37.10, ἆ. εὑρήσει τὴν πίστιν; Eu.Luc.18.8, cf. Max.Tyr.8.6
en preguntas que expresan hipótesis cien. ἆρα ἐκ τουτέων κωματώδεες ... ἐπιγίνονται; Hp.Prorrh.1.117, ἆρά γε καὶ παρακρουστικὸν τὸ τοιοῦτον; Hp.Prorrh.1.120, cf. 121
frec. c. pron. interr. pues τίς ἆρα δαίμων καὶ τέου χολούμενος; Archil.23, cf. S.Ai.905, E.Tr.247, Ar.Pax 1240, τίς ἦρα ...; Herod.4.21, ἄλλα τίς ἆρα ...; AP 11.26 (Marc.Argent)
ἆρ' ἑτέρου τίνος μάρτυρος δεησόμεθα ...; Iul.Or.3.61c
acompañando a adv. de negación c. μή: ὁ ναύτης ἆρα μὴ 'ς πρῷραν φυγὼν ... ηὗρε μηχανὴν σωτηρίας; ¿acaso el marinero, cuando huye hacia la proa, encuentra la maniobra salvadora? A.Th.208, cf. S.El.446, Ant.632, ἆρά γε μὴ ἐμοῦ προμηθῇ; ¿acaso te preocupas por mí...? Pl.Cri.44e, cf. Phd.64c, Chrm.174a, X.Mem.2.6.34
seguida de οὔ ¿acaso no...? ἆρ' οὐκ ἄμεινον ...; S.OC 791, cf. Ar.V.620, Pl.Grg.453c, Phlb.11d, Lys.26.13, D.19.130
ἦρ' οὐχὶ ...; Herod.5.14
c. interr. indirectas si τοῦτο οὖν σκεψώμεθα ἆρα ἀναγκαῖον ... ἔστι Pl.Phd.70e, cf. R.526c, etc., Arist.Ph.204b3
acompañando a condicionales ἢν ἆρα μὴ ...; ¿... si no es ...? E.Rh.118.

II no interr. (cf. ἄρα A)

1 subrayando un hecho sorprendente ἦρα τὸν Φοῖβον ὄνειρον εἶδον en verdad, vi a Apolo en un sueño Alcm.47
subrayando persona, animal o cosa ante un hecho de sorpresa o desilusión ἰοῦ βραδεῖαν ἡμᾶς ἆρ' ὁ τήνδε τὴν ὁδὸν πέμπων ἔπεμψεν ¡ay, ay, tarde me envió, en verdad, quien me envió a este viaje! S.Ai.738
en rel. c. la expectativa τῷ δ' ἆρ' ἀλώπηξ κερδαλέη συνήντετο con éste, de veras, se encontró la zorra logrera Archil.77.5, ὁ δ' ἦρα χρόνῳ ἵκετ' Pi.P.4.78, cf. S.OC 408, 409, E.Cyc.638
c. μέλλω: ἔμελλον σ' ἆρα κινήσειν ἐγώ Ar.Nu.1301.

2 recogiendo una respuesta o conclusión así pues ἀνήρ τοι δειλὸς ἆρ' ἐφαινόμην Archil.123.12, ὡς ἆρ' ἀλώπηξ καἰετὸς ξυνωνίην ἔμειξαν Archil.27, cf. Pi.O.8.46, I.6.55, N.5.30, S.Ph.106
en comparaciones, Achae.34.1
en frases o γνῶμαι conocidas μέγιστον ἆρ' ἦν ἡ φύσις E.Fr.810, ἆρ' ἐστὶ πάντων ἀγρυπνία λαλίστατον Men.Fr.152.1, cf. Diph.99.
ἀρά, -ᾶς, ἡ
• Alolema(s): jón., ép. ἀρή Il.15.598, Hdt.6.63; lesb. ἄρα Sapph.86.5, Alc.129.10; chipr. (y)αρά IChS 265 (Golgos)
• Prosodia: [ép.-dór. ᾱρ-, át. ᾰρ-]
• Morfología: [arg. sg. dat. instrum.(?) ἀρᾶ BCH 58.1934.143 (Larisa de Argos VII a.C.) (cj.); jón.-ép. gen. plu. ἀράων Il.15.378, ἀρέων Il.9.566, dór. ἀρᾶν Pi.I.6.43, ICr.1.31.7 (Calamis)]


I abstr.

1 en cont. posit. voto como ruego, súplica a los dioses Ζεύς, ἀράων ἀΐων Il.15.378, cf. 598, 23.199, Sapph.86.5, Pi.I.l.c., por parte de todo un pueblo ἀρὴν ἐποιήσαντο παῖδα γενέσθαι hicieron votos públicos para que (Aristón) tuviera un hijo Hdt.6.63, καλὴ ἀ. voto favorable op. κακὴ ἀ. (v. II 1), A.Ch.145
unido a ciertos rasgos rituales, p.ej. el ὀλολυγμός: εἰποῦσ' ὀλόλυξε, θεὰ δέ οἱ ἔκλυεν ἀρῆς Od.4.767, que en el caso de no realizarse hacen fracasar la súplica, ἀποπτύουσι δέ τ' ἀράς Hes.Op.726.

2 en cont. neg. voto como maldición o execración, imprecación

a) esp. maldición familiar ἐξ ἀρέων μητρός Il.9.566, cf. Od.17.496, πατρός A.Pr.910, cf. Th.945, 655, γένεος Οἰδίπου A.Th.833, ἐὰν ... ἀραὶ πατρὸς τελῶνται S.OC 1407, cf. El.1419, ἀμφιπλὴξ μητρὸς τε καὶ ... πατρὸς ... ἀρά S.OT 418, cf. E.Hipp.1241, Ph.1364, γενεθλίους ἀράς A.Ch.912, cf. D.25.100, 36.52, Plu.2.766c
esp. avalada por los dioses θεῶν ἀρὰ μενεῖ σ' ἀπιστήσαντα la maldición de los dioses pesará sobre ti si desobedeces (a tu padre en el momento de morir), S.Tr.1239, ὦ πάτερ Πόσειδον, ἃς ἐμοί ποτε ἀρὰς ὑπέσχου τρεῖς E.Hipp.888, cf. 44
op. καλὴ ἀρά: A.Ch.146;

b) formulado contra pers. externas a la familia ἔχε ... ἀρὰν ἐπ' ἄλλοις S.Ph.1120, cf. OT 295, ἀρὰς τυράννοις ... ἀρωμένη E.Med.607, Ἀχαιοῖς ... ῥίπτειν ἀράς E.Tr.734, ἐπὶ τοὺς πολίτας Plu.Cam.13, cf. Philostr.VS 599, Ἀραί los Votos o Maldiciones tít. de una obra de la poetisa ép. Moero 4
formulada contra otros pero en realidad revirtiendo a la maldición familiar ἔοικ' ἐμαυτὸν εἰς ἀρὰς ... προβάλλων ... οὐκ εἰδέναι S.OT 744, cf. 820, OC 154, 952
en fórmulas de maldición contra los que dañen inscripciones εἰ δέ τις οὕτω ποιήσει, ἡ αὐτὴ καὶ ἐπὶ τούτοις ἀρά IG 22.13200.15, 13201.25 (II d.C.), cf. IM 105.53 (II a.C.), Ramsay Cities and Bishoprics 466, inscritas en árboles contra quien los maltratare, Philostr.VS 599
unido a ciertos comportamientos rituales ἀρὰς ἐπισπεῖραι· ἔθος Κυπρίων σπειρόντων κριθὰς μεθ' ἁλὸς καταρᾶσθαί τισιν Hsch., cf. EM 134.12;

c) voto, execración, imprecación pública δημοκράντου δ' ἀρᾶς τίνει χρέος A.A.457, cf. 1409, 1413, pronunciadas formulariamente antes de abrir las sesiones de la asamblea κατὰ τῶν πονηρῶν Din.2.16, cf. Diph.62, contra los que hicieran tratos con los persas, Isoc.4.157, por el arconte contra los contraventores, Plu.Sol.24, τῆς ἀρᾶς ἄξιος τῆς δημοσίας Them.Or.26.325b, ἐψηφίσαντο δὲ καὶ τοὺς Εὐμολπίδας ἆραι τὴν ἀράν votaron que los Eumolpidas levantaran la maldición (que habían hecho contra Alcibiades), D.S.13.69;

d) unido a juramentos y pactos ὅρκος ... μεγάλας ἀρὰς ἐπευχόμενος Pl.Criti.119e, cf. D.23.97, ἀραὶ καὶ νόμοι καὶ φυλακαί D.20.107, προσῆν τῷ ὅρκῳ ἀρὰ ἰσχυρά un firme voto acompañaba al pacto (anfictiónico), Aeschin.2.115, cf. 3.112, 113, ὅρκον ... προστροπὴν καὶ ἀράν juramento, invocación y voto Aeschin.3.110, ἐναγὴς ἔσται καὶ τῇ ἀρᾷ ἔνοχος del que rompa el pacto, Aeschin.3.122, cf. D.19.70, 220, Dinarch.1.47, Plb.12.6b.9, 9.40.6, 16.31.5, Plu.2.742e
en lugar del pueblo, la ley como autor de la maldición ἡ τοῦ νόμου ἀρά Pl.Lg.871b, cf. 742b, ya incluso en temas rel. c. la familia, ὁ δὲ μὴ ἀμύνων ἀρᾷ ἐνεχέσθω Διὸς ὁμογνίου καὶ πατρώου κατὰ νόμον el que no preste ayuda (a un padre maltratado) sea reo de la maldición de Zeus familiar y patriarcal según la ley Pl.Lg.881d.

II en inscr. exvoto ἀρᾶ en virtud de, promesa como exvoto: τὀνυϜαλίοι ἀρᾶ como exvoto a Enialio, BCH l.c., ἀρὰν καὶ χαριστῆιον ICr.1.31.7 (Calamis II/I a.C.), cf. SEG 33.987 (Esmirna, arc.), IChS 265 (Golgos IV a.C.), 51 (Rantidi), 107 (Marion), IG 92(1).93 (Termos).
• Etimología: Etim. dud.; de ἀρϜά, según κάταρϜος; quizá emparentada c. het. aruwai- ‘orar’ de *r̥H3-, lat. ōro < *eH3r-, por metát. de *erH3-.
Ἀρά, -ᾶς, ἡ


1 la Maldición o frec. en plu. las Maldiciones familiares τοιάσδ' Ἀρὰς σφῷν πρόσθε τ' ἐξανῆκ' ἐγώ, νῦν τ' ἀνακαλοῦμαι ξυμμάχους ἐλθεῖν ἐμοί tales Maldiciones que proferí antaño contra vosotros, ahora invoco para que vengan como aliadas S.OC 1375, cf. 1384, unida a otros démones familiares e infernales, ὦ χθόνι' Ἑρμῆ καὶ πότνι' Ἀρά S.El.111, incluso identificadas con las Erinis Ἀρά τ' Ἐρινύς A.Th.70, cf. A.R.3.712, Ἀραὶ δ' ἐν οἴκοις γῆς ὑπαὶ κεκλήμεθα A.Eu.417
fuera de la familia μετ' ἀρᾶς καὶ βλασφημίας en compañía de Maldición y Blasfemia (personajes que acompañan a los impíos en el Hades), D.25.52, Ἀρᾶς ἱερόν el templo de la Maldición Ar.Fr.585.

2 Ara hija de Atamante, St.Byz.s.u. Τέως.