ἕκηλος, -ον
• Alolema(s): dór. ἕκᾱλος Pi.O.9.58, I.7.41


I de pers.

1 gener. tranquilo, con calma ἔπειτα ... ἕκηλοι νεκροὺς ... συλήσετε después despojareís con tranquilidad a los (enemigos) muertos, Il.6.70, cf. 8.512, 11.75, 17.340, ἕ. ... μενέτω τριτάτῃ ἐνὶ μοίρῃ Il.15.194, cf. Od.21.259, A.R.3.176, S.OC 1039, ἀλλὰ ἕ. ἐρρέτω váyase tranquilo en mala hora, Il.9.376, ἕ. ἔπειμι γῆρας Pi.I.7.41, ταῦτ' ἐφορῶντες κρύπτουσιν ἕκηλοι aunque asisten a estos hechos, los ocultan sin inmutarse S.El.826, ἡμὶν οὔτε θυμάτων παρῆν ἑκήλοις προσθιγεῖν S.Ph.9, cf. Fr.89, λαοὶ δ' ἔργα περιστέλλουσιν ἕκηλοι el pueblo se dedica tranquilo a sus quehaceres Theoc.17.97
silencioso, cauto λύκος ... βαίνει ... ἕ. ὑπὲρ ποιμνήιον ἕρκος Q.S.13.48
ocioso οὔτις ἕ. ... εἱστήκει παρὰ βουσίν Theoc.25.100
neutr. como adv. ἕκηλα ... ἡμερεύσομεν viviremos con tranquilidad S.El.786, ἕκηλα φίλων ἐπεμαίετο λουτρῶν se dirigió tranquilamente a sus baños preferidos Theoc.23.57.

2 en cont. de fiestas, comida, bebida y otros placeres plácido, despreocupado ἕκηλοι τέρπονται Il.5.759, δαίνυσθαί μιν ἄνωγον ... ἕκηλον le exhorté a que participase del banquete a su sabor, Il.5.805, cf. Od.2.311, 21.289, Q.S.2.149, ἕκηλοι ἐσθίετε βρώμην Od.12.301, cf. 14.91, 17.478, ἕ. πῖνε Od.14.167, ἕ. μίχθη se unió a placer Pi.O.9.58, ἐάσωμεν ... ἕκηλον αὐτόν S.Ph.826, cf. 769.

II no de pers.

1 ref. a árboles inmóvil (δρύες) αἵ τε ... ἕκηλοι ἐν οὔρεσιν ἐρρίζωνται νηνεμίῃ A.R.3.969.

2 de la tierra que no produce, estéril οὖθαρ ἀρούρης ... ἕκηλον ἑστήκει πανάφυλλον h.Cer.451.
• Etimología: Prob. de *u̯ekālo-, cf. Hsch. γέκαλον, formación c. suf. -ᾱλος sobre el tema que da lugar a ἑκάεργος, ἑκών qq.u.