ἄχνῠμαι
• Morfología: [sólo pres.]


estar afligido o disgustado por la pena o la ira, estar angustiado, Il.1.103, 18.62, Hes.Th.623, h.Cer.37, Colluth.371, ἄχνυτο ... θυμὸς ἐνὶ στήθεσσιν Il.14.38, τὸ δ' ἐμὸν κῆρ ἄχνυται ἐν θυμῷ Il.6.524, ἀχνυμένῃ κραδίῃ Il.24.584, c. ac. de rel. ἀχνύμενοι κῆρ Il.7.428, 431, Hes.Sc.435, Thgn.619, ἀχνύμενος κραδίην Q.S.4.57, c. ac. de rel. y compl. de causa περὶ Μέμνονι θυμὸν ἀχνύμενοι Q.S.2.628, ἐπὶ σφίσι δ' ἄχνυτο θυμόν Q.S.4.591, c. varias constr. c. valor causal ἀχνύμενός περ ἑταίρου Il.8.125, Ἀχιλλῆος κεφαλῇ ... ἀχνύμεθα Od.11.558, τὸ δ' ἄχνυμαι Pi.P.7.18, ἀχνύμενος ... μόρον Ἀντιγόνης S.Ant.627, ἀχνύμενος μεγάλοις ἐπὶ τείχεσι Triph.509, μέγ' ἀχνύμενοι περὶ νηός Q.S.1.638
ἀχνυμένη σκυτάλη triste o miserable escítala Archil.77.2, como prov. c. ref. al pasaje de Archil. ἀχνυμένη σκυτάλη triste mensajero Cratin.387, Plu.2.152e, Diogenian.1.3.25, como tít. de un tratado de Aristófanes de Bizancio, Ar.Byz.Fr.367.
• Etimología: Pres. c. infijo nasal de *agh-n-u cuya raíz estaría rel. c. ἄχος, q.u. El tema de aor. sería *agh-eu- de donde procedería, c. cambio de acento, el part. ἀχεύων y ἀχέων.