ἀνεπιβάρητος, -ον
que no paga tributo, exento de tributos
πόλιςIIl.102.7 (I d.C.),
ἀνεπιβαρήτους καὶ τὰς πόλεις καὶ τὸ κοινὸν καὶ ἐν τῇ ἐξόδῳ καὶ ἐν τῇ πρεσβείᾳ φυλάξαςIG 7.2711.110 (Beocia I d.C.), cf. SIG 799.16 (Cízico), Ath.Mitt.33.382.12 (Pérgamo).