εἰδητικός, -ή, -ον


I 1relativo a la idea platónica, ideal τὸν αὐτὸν εἰδητικὸν καὶ μαθηματικὸν ἐποίησαν ἀριθμόν identificaron el número ideal con el matemático Arist.Metaph.1086a8, cf. 1088b34, 1090b35, τὸ δὲ καλὸν ἐραστὸν εἰδητικόν la belleza es el objeto ideal del amor Dam.in Phlb.16, τὸ ἕν Dam.Pr.25.

2 formal αἰτία Alex.Aphr.in Metaph.124.9, Procl.Inst.178, εἰδητικὴ τῶν ἀριθμῶν διαφορά Alex.Aphr.in Metaph.113.6, τὸ ὄν Dam.Pr.58, ἀριθμός Dam.Pr.89, λόγος Dam.in Phlb.62.

3 específico παραλλαγὰς ἔχουσα εἰδητικάς (ἡ ψυχή) Porph.Sent.37, νόησις Dam.Pr.5, ἀποδείξεις Dam.Pr.5, φύσις Dam.Pr.87, οὐσία Procl.in Prm.729, διαφοραί Iambl.Comm.Math.2.

4 capaz de conocer εἰ. op. εἰδητός dicho del νοῦς como forma, Dam.Pr.81, εἰδικοὶ ἢ εἰδητικοί (δαίμονες) identificados con facultades anímicas, Olymp.in Alc.18.

5 que puede ser representado por una figura geométrica ἀριθμός Iambl.Comm.Math.19.

II adv. -ῶς

1 de forma ideal, idealmente op. οὐσιωδῶς Dam.in Prm.284, cf. 321.

2 de manera específica ἑναδικῶς καὶ εἰ. Procl.in Prm.805, cf. 836.