δίϊος, -ον


1 propio de Zeus, divino ψυχή Pl.Phdr.252e (var.), cf. Procl.in Alc.196, Theol.Plat.5.24.25, de hijos de Constantino, Them.Or.13.165c.

2 adv. -ως a través de Zeus Olymp.in Alc.214, Procl.in Ti.3.319.7.