γεωδότης, -ου, ὁ
• Alolema(s): γαιοδ- Hdn.Epim.209, EM 223.17G., Zonar.p.417, Sud.


el que concede o más prob. el que parcela la tierra, agrimensor, Epigr.Anat.16.1990.65 (Lidia II a.C.), cf. ll.cc.