ἔνῳδος, -ον
• Alolema(s): acent. ἐνῳδός Plu.2.405e, Nicom.Harm.2 (p.240)


I 1mús. del canto, musical τὸ διαστηματικὸν (εἴδος) τὸ ἔ. Nicom.2 (p.238), τῆς ἐνῳδοῦ (sic) φωνῆς la voz musical, e.e., el canto Nicom.Harm.2 (p.240), ἐνῳδὸν †...† γῆρυν Plu.l.c.

2 de pers. objeto de cantos ἡ Πινδάρου λύρα ... ἔνῳδον ἀνθρώποις ἀεὶ ποιεῖ τὸν Ἱέρωνα Him.43.4.

II adv. -ῶς musicalmente, con cantos (ἡ ἀνθρωπίνη φωνή) ἐ. προχωρεῖ Nicom.Harm.2 (p.240).