ἔδω
• Morfología: [pres., ind. 3a pers. plu. ἔδοντι Theoc.5.128, inf. ἔδμεναι Il.5.203, Od.14.42, impf. ἔδεσκε Il.22.501; para las formas de fut. ἔδομαι y de perf. con y sin -κ- cf. ἐσθίω]


I comer de hombres y de dioses ἡμέτεροι βασιλῆες ἔδουσί τε πίονα μῆλα Il.12.319, (ὃς θνητός) ἔδοι Δημήτερος ἀκτήν Il.13.322, (Ἀστυάναξ) μυελὸν οἶον ἔδεσκε καὶ οἰῶν πίονα δημόν Il.22.501, ὄψα Od.3.480, σύας σιάλους Od.14.42, νέκταρ τ' ἀμβροσίην τε, τά περ θεοὶ αὐτοὶ ἔδουσι Hes.Th.640, δούλιον ἄρτον ἔδων Hippon.194.8, ἀρούρης καρπόν Luc.Rh.Pr.11, de anim. μὴ κέρα ἶπες ἔδοιεν no fuera que la carcoma hubiera roído el cuerno, Od.21.395, ἵπποι χλωρὰν ψαλάκανθαν ἔδουσιν Eub.27, κύτισόν τε καὶ αἴγιλον αἶγες ἔδοντι Theoc.l.c., de un pájaro ἢν τοὺς καρποὺς ἀκρίδων ἔδηται D.P.Au.1.22, abs. εἰωθότες ἔδμεναι ἅδην de caballos Il.5.203, cf. Hsch.

II fig.

1 comerse, dilapidar, aprovecharse c. ac. de cualquier tipo de bienes ἄλλοι δ' ἡμέτερον κάματον νήποινον ἔδουσιν otros se comen nuestro esfuerzo sin retribución, Od.14.417, μή οἱ χρήματ' ... ἔδωμεν Od.16.389, τοῦ νῦν οἶκον ἄτιμον ἔδεις Od.16.431, κτήματ' ἔδον Od.23.9.

2 consumir, corroer c. ac. del lugar donde se sitúan los sentimientos o las funciones intelectuales τέο μέχρις ... σὴν ἔδεαι κραδίην Il.24.129, καμάτῳ τε καὶ ἄλγεσι θυμὸν ἔδοντες Od.9.75, de Odiseo θυμὸν ἔδων Od.10.379, A.R.1.1289, c. refl. ἔδω δ' ἐμαυτὸν † ὡς πουλύπους Alc.Com.30.
• Etimología: Pres. tem. secundario rel. het. edmi, ai. ádmi, lat. edo, etc. < *H1ed-.