ἑλκέω


1 arrastrar νέκυν ... εἵλκεον ἀμφότεροι Il.17.395, Ἀχιλῆος ... ἑταῖρον ... κύνες ἑλκήσουσιν Il.17.558, cf. 22.336, c. gen. οἵ μιν ἔφαντο ἑλκῆσαι πέπλοιο los cuales decían que la había arrastrado del peplo Arat.638.

2 hacer violencia, ultrajar c. ac. Λητὼ γὰρ ἥλκεσε Od.11.580, en v. pas. ἑλκηθείσας τε θύγατρας Il.22.62.