ἐναυγάζω


I tr.

1 iluminar fig., c. suj. abstr. ἡ ἀρετὴ ... τὴν ἀχλὺν αὐτῆς (ψυχῆς) ἐναυγάζει Ph.1.52, cf. 216, en v. pas. φωτὶ τῷ τῆς σοφίας ἐναυγάζομαι Ph.2.300, ὅσον παρὰ τοῦ φωτὸς τοῦ ἄνω ἐναυγάζεσθαι en cuanto es iluminada a partir de la luz de las alturas Plot.2.1.7
abs. αἱ (ψυχαί) ἐναυγάζουσι μᾶλλον κάτω en una teoría de iluminaciones sucesivas de las almas, Plot.4.3.17
ilustrar en v. pas. ἀλλ' ... τὴν ἀκοὴν ταῖς ἀκτῖσι τοῦ φέγγους ἐναυγασθῆναι de la zarza ardiendo a la vez que parlante, Gr.Nyss.V.Mos.9.17.

2 c. dat. y ac. int. prender, encender fig. τὸ νοερὸν ... ψυχαῖς ἐναυγάζει φέγγος Eus.E.Th.2.14 (p.118)
en v. med. mismo sent., c. gen. ἀπ' ἐκείνων (Μουσῶν) ἐναυγάσασθαι τοῦ πυρός ref. la inspiración, Sch.Pi.I.4.73a.

3 percibir οὐ γάρ ἐστι δυνατὸν τὴν τῆς ἀκτῖνος λαμπηδόνα δι' ἀκοῆς ἐναυγάσαι pues no es posible prender la luminaria de los rayos (e.d. el sol) por medio del oído Gr.Nyss.Virg.289.9
en v. med. mismo sent. τὸ γνήσιον αὐτῆς ἐναυγασάμενοι κάλλος Ph.1.449, ἀκριβέστερον τὰ ὄντα ἐναύγασαι Ph.1.471.

II intr.

1 dirigir la mirada de vidente profética πρὸς ἀλκὴν καὶ διαρπαγὰς δόμων καὶ πῦρ ἐναυγάζουσαν (tú) que diriges tu mirada de vidente a la violencia, las destrucciones de palacios y el incendio Lyc.71.

2 en v. med. salir a la luz, dejarse ver πρὸς φῶς ... ἐναυγάζεσθε Ph.1.422.

3 en v. med. brillar, resplandecer Τροζὴν δὶς πατ[ρί]ῳ τείχει ἐνηυγάσατο por dos veces Trecén resplandeció en su ancestral muralla, IOropos 389.7 (III a.C.).