ἀφᾰμαρτάνω
• Morfología: [aor. ép. 3a sg. ἀπήμβροτεν Il.15.521, 16.466, Pancrat.2.7]


1 no alcanzar, no acertar c. gen. καὶ τοῦ μέν ῥ' ἀφάμαρτεν y entonces no lo alcanzó Diomedes a Héctor Il.8.119, ἡ τέχνη διὰ τὸ ξύμπτωμα τῆς τύχης τῆς κατορθώσιος ἀφήμαρτε Hp.Ep.16, πᾶς ... ὁ ἁμαρτάνων ἀφαμαρτάνει τοῦ προκειμένου todo el que yerra no alcanza su propósito M.Ant.9.42, ἑκὼν γὰρ ἀπήμβροτε σ[ίντου pues aunque quería no alcanzó a la bestia Pancrat.l.c., θεαίνης ἱμείρων ἀφάμαρτε Nonn.D.42.251, tb. c. prep. ἀπὸ σκοποῦ δ' ἀφάμαρτον epigr. en Arat.Comm.p.79.10
abs. fallar el objetivo, errar, fracasar οὐδ' ἀφάμαρτε Il.11.350, οὐ μάλα ἀφαμαρτάνει y nunca suele fracasar en su objetivo X.HG 6.1.15, τὸ δεῖσθαι κἂν μὴ τύχητ' ἀφαμαρτεῖν D.14.13.

2 c. gen. de pers. perder, quedar privado de σεῦ ἀφαμαρτούσῃ Andrómaca de Héctor Il.6.411, φίλου ἀπὸ πατρὸς ἁμαρτών Astianacte Il.22.505.