ἀραρίσκω
• Morfología: [fut. med. ἄρσομαι Lyc.995; aor. sigm. imperat. act. ἄρσον Od.2.289, cf. A.R.2.1062, part. plu. ἄρσαντες Il.1.136, red. ind. 3a plu. ἄραρον Il.16.214, subj. 3a sg. ἀράρῃ Il.16.212, inf. ἀραρεῖν Simon.90.4, ἀράραι Hsch., med. opt. 3a plu. ἀραροίατο A.R.1.369, part. dual ἀραρόντε Od.16.169, rad. atem. part. ἄρμενος, -η, -ον passim, -ος, -ον Hes.Op.786, sigm. part. ἀρσάμενος Hes.Sc.320, pas. ind. 3a plu. ἄρθην Il.16.211; perf. act. ind. 3a plu. ἄρηρεν Od.5.248 (var.), AP 6.163 (Meleagr.), ἄραρε Pi.N.3.64, A.Pr.60, E.Or.1330, subj. ἀρήρῃ Od.5.361, part. masc. ἀρηρώς Il.4.134, ἀραρώς Pi.I.2.19, E.El.948, fem. ἀραρυῖα Il.21.535, ἀρηρυῖα Hes.Th.608, neutr. ἀρηρός Il.11.31, ἀραρός Opp.H.3.367; plusperf. act. 3a sg. ἀρήρει Il.10.265, ἠρήρει Il.12.56, part. pas. ἀρηρέμενος A.R.3.833, ἀρηράμενος Q.S.2.265, Opp.C.2.384]


A intr.

I de cosas construidas c. varias piezas semejantes o de las propias piezas, frec. c. dat. instrum.

1 de maderas y materiales de construcción ensamblarse, armarse, ajustarse ὄφρ' ἂν ... δούρατ' ἐν ἁρμονίῃσιν ἀρήρῃ mientras que los maderos permanezcan ensamblados en sus juntas, Od.5.361, esp. en part. perf. σανίδας πυκινῶς ἀραρυίας Il.21.535, cf. Od.2.344, σανίδες ... εὖ ἀραρυῖαι tablas bien ensambladas, Od.22.128, 23.42, θύρας πυκινῶς ἀραρυίας Il.9.475, Od.21.236, 23.194, cf. Od.22.155, πύλας εὖ ἀραρυίας Il.7.339, ὑλοτόμον τε ταμεῖν, ... νήια ... ξύλα πολλά, τά τ' ἄρμενα νηυσὶ πέλονται y que el leñador corte madera para barcos en abundancia y que es adecuada para barcos Hes.Op.808
de cosas semejantes naturalmente unidas (ὅστεα) ... κόλλῃσιν ἀρηρότα Emp.B 96.4, ὀφθαλμοὺς βλεφάροισι λίην ἀραρῶσι καλύψας Heliod.SHell.472.8.

2 de armas defensivas ensamblarse, armarse, articularse μέσσῃ δ' ἐνὶ πῖλος ἀρήρει en medio hacía de armazón un gorro de fieltro (del casco de colmillos de jabalí) Il.10.265, (ἀσπίς) τὴν ... δύω κανόνεσσ' ἀραρυῖαν escudo que se arma sobre dos travesaños (del escudo en forma de ocho) Il.13.407, ζωστὴρ ἀρηρώς coselete compuesto de placas articuladas, Il.4.134, cf. 213, θώρηξ, ... τὸν ῥ' ... γυάλοισιν ἀρηρότα Il.15.530.

II de cosas a las que se ajusta otra u otras, esp. en perf., frec. c. dat.

1 estar armado, provisto, pertrechado c. dat. instrum., de construcciones ἀγορὴ ... ῥυτοῖσιν λάεσσι ... ἀραρυῖα plaza empedrada de adoquines, Od.6.267, (τάφρος) σκολόπεσσιν ... ἠρήρει (el talud) estaba pertrechado con estacas, Il.12.56, τείχεα ... σκολόπεσσιν ἀρηρότα murallas fortificadas con empalizadas, Od.7.45, πόλις πύργοις ἀραρυῖα ciudad fortificada con torreones, Il.15.737, ὑπερθυρίοις ἀραρυῖαι ἑπτὰ πύλαι las siete puertas fortificadas con dinteles Hes.Sc.271, cf. Il.18.275
de vehículos armar, montar ἀπήνη ... ὑπερτηρίῃ ἀραρυῖα el carro montado con su caja, Od.6.70, ἱστὸν ποίει καὶ ἐπίκριον ἄρμενον αὐτῷ hizo un mástil con su cofa montada en él, Od.5.254
gener. estar provisto, adornado ζώνῃ ἑκατὸν θυσάνοις ἀραρυίῃ Il.14.181, fig. (πόλος) πνοιῇσιν ἀρηρώς del Polo Norte, Man.2.23.

2 sujetarse (κνημίδας) ἀργυρέοισιν ἐπισφυρίοις ἀραρυίας Il.3.331, κουλεὸν ... χρυσέοισιν ἀορτήρεσσιν ἀρηρός Il.11.31, περόναι ..., κληΐσιν ... ἀραρυῖαι Od.18.294, cf. Il.24.269, Parm.B 1.20, μοχλοῖς δ' ἄραρε κλῇθρα E.Or.1571.

3 de cosas naturalmente unidas a otras (tb. fig.), esp. en perf. mantenerse firme, enclavado, fijo δρύες ... ῥίζῃσιν ... ἀραρυῖαι Il.12.134, cf. Hes.Th.812
abs. fijarse, clavarse ἄραρεν ἥδε γ' ὠλένη este brazo está clavado A.Pr.60, cf. Plu.2.446a, 983d
abstr. fig. ἄραρε φέγγος Αἰακιδᾶν se mantiene firme la luz de los Eácidas Pi.N.3.64, θεῶν δ' οὐκέτι πίστις ἄραρεν no hay fe firme ya en los dioses E.Med.413, cf. 745, 322, ὕμμι κλέος ... ἀραρίσκετ' ἐ[ς αἰεί Orác. en ZPE 5.1970.48 (Cauno), cf. AP 16.40 (Crin.), Numen.4a.29, 5.27, Man.2.9, δόγματα D.Chr.12.56
en diálogos (τοῦτ') ἄραρε está decidido, es en firme E.Andr.255, Heracl.398, Hipp.1090, Or.1330, Men.Epit.402, Luc.Pisc.3, Cat.8.

III indicando la rel. entre cosas y pers.

1 c. dat. de partes del cuerpo

a) de cascos ajustarse, encajarse, adaptarse κόρυθα κροτάφοις ἀραρυῖαν casco ajustado a las sienes, Il.13.188, 18.611, cf. Od.18.378, 22.102, Hes.Sc.137, κυνέην ... ἑκατὸν πολίων πρυλέεσσ' ἀραρυῖαν casco capaz para los soldados de cien ciudades (de la cimera de Atenea) Il.5.744;

b) ajustarse, ser a la medida, convenir de armas ἔγχος, ὅ οἱ παλάμηφιν ἀρήρει Il.3.338, cf. 16.139, μάστιγα ... χειρὶ λαβὼν ἀραρυῖαν cogiendo el látigo hecho a la medida de su mano, Il.19.396, c. prep. y dat. πέλεκυν ... ἄρμενον ἐν παλάμῃσι hacha ajustada a sus manos, Od.5.234;

c) de instrumentos y materiales de trabajo convenir, ser manejable ὡς ὅτε τις τροχὸν ἄρμενον παλάμῃσιν ... κεραμεὺς πειρήσεται como cuando un alfarero prueba la rueda manejable para sus manos, Il.18.600
abs. ser apropiado, útil μάλα γὰρ νύ τοι ἄρμενον οὕτω de troncos de diferente tamaño, Hes.Op.424, cf. A.R.1.957, fig. ἐν ἅπαντι κράτει ... κεραυνὸν ἀραρότα al rayo que acompaña a todo éxito (por ser señal de Zeus), Pi.O.10.83;

d) subst. τὸ ἄρμενον q.u.

2 fig. gener. c. dat. de pers. o seres vivos ser apropiado, apto ἡ ἕκτη κούρῃ γε γενέσθαι ἄρμενος el sexto (día) es apropiado para que nazca una niña Hes.Op.786, cf. 617, τοῖσί κεν ἄρμενα πάντα ... δέλετρα para ellos cualquier cebo es apto Numen.Her.SHell.574
de las palabras y el canto convenir, complacer μῦθον, ὃ δὴ καὶ πᾶσιν ἐνὶ φρεσὶν ἤραρεν ἡμῖν Od.4.111, οἱ ἄρμενα εἶπεν Hes.Sc.116, γᾶρυν ἀραρεῖν ἀκοαῖσι βροτῶν Simon.90.4, ἄρσαντες κατὰ θυμόν Il.1.136
gener. abs. ἁ Νεμέα μὲν ἄραρεν Nemea (te) fue propicia Pi.N.5.44
de pers. en part. c. dat. complaciente ξείνοισιν AP 7.35 (Leon. = Pl.Epigr.17), GVI 905 (III/II a.C.), ἄρμενον· φίλον Hsch.

IV de objetos individuales sin elemento de unión entre ellos estar dispuesto, colocado ordenadamente πίθοι οἴνοιο ... ποτὶ τοῖχον ἀρηρότες cántaros de vino dispuestos contra la pared, Od.2.342, φόρτον ἄρμενον la carga bien colocada Hes.Op.632, χρήματα δ' εἰν οἴκῳ πάντ' ἄρμενα ποιήσασθαι hay que hacer que todos los aperos estén a mano en casa Hes.Op.407, cf. Thgn.275.

V c. suj. de pers. o de seres vivos.

1 agruparse, apiñarse, de ejércitos cerrar filas μᾶλλον δὲ στίχες ἄρθεν Il.16.211, ἀρηρότες ἡΰτε πέτρη Il.15.618, cf. 13.800, de ahí ὣς ἄραρον κόρυθές τε καὶ ἀσπίδες así estaban trabados los cascos y escudos (de los guerreros) Il.16.214
subst. (τὸ) ἀραρός lo apretado, la parte central del ejército, Ascl.Tact.2.6, gener. μῆλα ... στοιχηδὸν ἀρηρότα Nonn.D.34.257, c. dat. ἔθνεα μυρία θνητῶν, παντοίαις ἰδέῃσιν ἀρηρότα millares de razas mortales compuestas de todas las formas posibles Emp.B 35.17.

2 mantenerse firme, seguro en part. c. dat. (θεοί) ἀραρότες τοῖς κρίμασιν Hierocl.p.48, τοῖς λογισμοῖς ἀραρώς Hierocl.p.51, abs. ὁ σύζυγος μοῦ ὁ ἀραρώς τίς ποτ' ἐστίν quién es el doble que me está unido en la doctrina maniquea, Manes 23.5
del carácter ser firme, decidido, seguro θυμὸς ἀρηρώς Theoc.25.113, τὸ ἀραρὸς ... ἦθος I.AI 14.308.

3 fig. c. dat. ref. a cualidades o defectos en perf. estar dotado o provisto οὔτε φρεσὶν ᾗσιν ἀρηρώς ni muy dotado de inteligencia, Od.10.553, cf. Archil.22.2, ἄκοιτιν ἀρηρυῖαν πραπίδεσσι Hes.Th.608, cf. Fr.129.13, κάλλει τ' ἀραρώς E.El.948, χαρίτεσσιν ἀραρώς Pi.I.2.19, ὀλοῇσιν ἀπηνείῃσιν ἄρηρεν A.R.2.1202, πολλῇσιν ἐπωνυμίῃσιν ἀρηρώς D.P.28.

4 c. εἰς y ac. ser apto, estar preparado, dispuesto ἐς τόδε ἔργον A.R.4.1461, ἐς πόλεμον καὶ ἐν νήεσσι μάχεσθαι Hermonax 1.3, cf. 8, gener. ἄρμενος ἐν μικροῖσι καὶ ἄ. ἐν μεγάλοισιν Anon. en Teles 6.

B tr.

I artesanalmente

1 frec. c. dat. ajustar, trabar, sujetar (ἴκρια) ἀραρὼν ... σταμίνεσσι sujetando (el armazón de tablas) a las cuadernas, Od.5.252, ἐπὶ δὲ ζυγὸν ἤραρεν ἀμφοῖν ajustó el clavijero a los dos (brazos de la lira) h.Merc.50
gener. ajustar, armar, fabricar τὰ μὲν ... ἤραρε τέκτων Il.4.110, (σάκος) ἀρσάμενος παλάμῃσι Hes.Sc.320
c. dat. de materia ὡς δ' ὅτε τοῖχον ἀνὴρ ἀράρῃ πυκινοῖσι λίθοισι Il.16.212, cf. Od.14.267
fig. ὅρκων ... ἄρσαντες ζυγόν ajustando un yugo de juramentos Lyc.204.

2 ajustar, armar, dotar πώμασιν ἄρσον ἅπαντας ajusta todas (las ánforas) con sus tapas, Od.2.353
esp. de barcos armar, dotar, equipar νῆ' ἄρσας ἐρέτῃσιν ἐείκοσιν dotando la nave con veinte remeros, Od.1.280, δούρασί τε ... καὶ ἀσπίσιν ἄρσετε νῆα A.R.2.1062.

3 de obj. individuales disponer, colocar ἄγγεσιν ἄρσον ἅπαντα Od.2.289
fig. disponer, preparar μνηστῆρσιν θάνατον ... ἀραρόντε Od.16.169.

4 adaptar, confortar, agradar αὐτὰρ ἐπεὶ δείπνησε καὶ ἤραρε θυμὸν ἐδωδῇ después que cenó y confortó su ánimo con la comida, Od.5.95, 14.111, φρένας S.El.147.

II c. ac. de pers. sujetar, trabar οἱ δ' ἐπεὶ ἀλλήλους ἄραρον τυκτῇσι βόεσσι Il.12.105, en v. med. με χερσίν AP 15.35 (Theoph.).

III prob. confusión con αἴρω, fig. ἐς δ' οὐρανὸν ἤραρεν ὄσσε fijó los ojos en el cielo Orph.A.984, cf. Lyc.995.
• DMic.: a-ra-ru-ja, ]a-ra-ru-wo-ja, a-ra-ru-wo-a.
• Etimología: De una raíz *ar- < *H2er- ‘ajustar’, c. numerosos deriv. en ide., cf. ἀριθμός, ἀρτύς, ἄρθρον, etc.; al aor. ἤραρον corresponde arm. arari.