ἀπόλειψις, -εως, ἡ


I 1abandono esp. en cont. milit. deserción c. gen. subjet. de pers. τῶν ἡμετέρων Th.4.126, τοῦ Σπιθριδάτου X.HG 4.1.28
c. gen. obj. τοῦ στρατοπέδου Th.7.75
abs. de unos marineros ἀπόλειψίς τε γὰρ πλείστη γίγνεται D.50.11
abandono, separación matrimonial τούτους πεποιῆσθαι τὴν ἀπόλειψιν D.30.15, τὴν ἀπόλειψιν οὗτοι πρὸς τὸν ἄρχοντ' ἀπεγράψαντο D.30.17.

2 ref. a la ‘vida’, la ‘existencia’ destrucción, muerte op. γένεσις: δοιὴ δὲ θνητῶν γένεσις, δοιὴ δ' ἀπόλειψις Emp.B 17.3
c. gen. τοῦ ζῆν Hyp.Epit.24, ἐκ τοῦ ὄντος Porph.Sent.20.

3 prosod. falta τοῦ χρόνου del verso acéfalo, D.T.Fr.13.

II legado, herencia, MAMA 8.451.12, 452 (Afrodisias), SEG 32.1537.5 (Gerasa II d.C.).

III cese gener. c. gen. ἡ ἀ. τῶν ἐπιμηνίων la menopausia Hp.Mul.2.137, cf. Arist.HA 638b25
de la luna desaparición cuando es luna nueva, Arist.GA 767a5, del sol, Iul.Or.11.137d
extinción del fuego, Thphr.Ign.10, τοῦ θερμοῦ Arist.Mete.346b30, del caudal de los ríos, Arist.Mete.351a21
carencia, falta τοῦ ἐν φιλοσοφίᾳ φωτός Marin.Procl.37.

IV jur. no comparecencia, rebeldía ὑπὲρ τῆς αὐτοῦ ἀπολείψεως POxy.135.28 (VI d.C.), cf. Cod.Iust.1.4.18.