ἀπονίζω


I limpiar c. ac. de la cosa eliminada βρότον αἱματόεντα Il.7.425 (tm.), αἷμα Anon.Hist.356
en v. med. limpiarse ἱδρῶ πολλόν Il.10.572.

II 1lavar c. ac. de pers., esp. de las manos y pies τὴν ἀπονίζουσα φρασάμην la ví (la cicatriz) cuando lo estaba lavando, Od.23.75, ὅταν ... ἡ θυγάτηρ με ἀπονίζῃ καὶ τὼ πόδ' ἀλείφῃ Ar.V.608, cf. Pl.Smp.175a, πατέρα Men.Georg.60
en v. med., abs. lavarse οἷον εἴ τις εἰς πηλὸν ἐμβὰς πηλῷ ἀπονίζοιτο Heraclit.B 5, ὕδατι ... ἀπονίζεσθαι Hp.Mul.1.89.

2 limpiar de cosas τὴν κύλικα Pherecr.45; cf. ἀπονίπτω.