ἀπλήθυντος, -ον


1 no multiplicado o multiplicable de la mónada τῷ δ' ἀμερεῖ καὶ ἀπληθύντῳ φύσει Porph.Sent.33, μίαν μόνην ἀ. Procl.in Prm.696.34, cf. Dam.Pr.109, de Dios, Dion.Ar.DN M.3.649D.

2 adv. -ως sin pluralidad παρεῖναι ἀμερῶς καὶ ἀ. Porph.Sent.33, cf. Procl.Inst.62.