ἀπεπτέω


1 en v. act. tener indigestión ἀπεπτήσας ἀπέθανε Luc.Par.57, cf. Plu.2.136d, Arr.Epict.1.26.16, Cass.Pr.74, Thessal.203.2.

2 en v. pas. no ser digerido de comida, Gal.6.628, Mich.in EN 56.21.