ἀνευφημέω


I dar gritos infaustos o de dolor ἅπας δ' ἀνηυφήμησεν οἰμωγῇ λεώς S.Tr.783, ἐπ' ἀξίοισι ... ἀνευφημεῖ δόμος E.Or.1335, cf. Pl.Phd.60a (las citas de E. y Pl. tal vez deban entenderse como un uso catacréstico de II 1 a partir del ejemplo de S.), οἰμωγὴ τῆς Θέτιδος ... ἀνευφημούσης Philostr.Her.19.12, ἀνευφημήσει· ἀνοιμώξει, κατὰ ἀντίφρασιν Hsch.

II 1aclamar (αὐτόν) ἀνευφήμουν ὡς εὐεργέτην I.BI 4.113, cf. 2.608, Hdn.6.4.1, Procl.in Cra.61.23
entonar τὸν ὑμέναιον X.Eph.3.6.1
abs. prorrumpir en aclamaciones ἀνευφήμησε τῶν ἀκροατῶν ὁ σύλλογος Zach.Mit.Opif.M.85.1117B, cf. Sm.Ps.62.8.

2 proclamar, afirmar ἐν αὐτῇ γὰρ εἶναι τὸ μέγα καὶ μικρὸν ἀνευφήμουν Alex.Aphr.in Metaph.767.30, ἓν ὂν ἀνευφημήσας Dam.Pr.58, τὸν λόγον θεοῦ Eus.PE 7.12.4.