ἀμήν
• Alolema(s): ἀμάν SB 3897; enclít. LXX 1Pa.16.36; criptografía ϙΘʹ PIand.1.6; abrev. ἀμν Inscr.Phryg.3.77


adv.

1 así sea, amén del hebr. ‘amen trad. de diversas maneras en gr. o tomado en préstamo λέγων «Γένοιτο, γένοιτο» ἢ κατὰ τὸν Ἀκύλαν, «πεπιστωμένως, πεπιστωμένως» ἢ κατὰ τὸν Σύμμαχον· «Ἀμὴν καὶ ἀμήν» Eus.M.23.821A (cf. por ej. Sm.Nu.5.22, De.27.15, Thd.De.27.15), τὸ δὲ Ἀμὴν τῇ Ἑβραΐδι φωνῇ τὸ Γένοιτο σημαίνει Iust.Phil.Apol.65.4
frec. al final de oraciones, doxologías o como colofón, LXX 1Pa.16.36, SB 3897, POxy.1058.5 (IV/V a.C.), PSI 719.6 (IV/V a.C.), Inscr.Phryg.3.77, 89, PMag.21.25.

2 en verdad al comienzo de una declaración solemne, c. λέγω, frec. empleado por Jesús ἀμὴν γὰρ λέγω ὑμῖν en verdad os digo, Eu.Matt.5.18, cf. Eu.Marc.3.28, τὸ Ναὶ ... τὸ Ἀμήν 2Ep.Cor.1.20.

3 subst., de Cristo Amén τάδε λέγει ὁ Ἀμήν, ὁ μάρτυς ὁ πιστός Apoc.3.14.

4 en textos gnósticos c. valor numérico y representado por el número 99 (ϙΘʹ) ya que la suma de los números de ἀμήν (αʹ = 1, μʹ = 40, ηʹ = 8, νʹ = 50) equivale a esta cifra PIand.1.6, cf. διὸ καὶ τὸ ἀμὴν τοῦτον λέγουσιν ἔχειν τὸ ἀριθμόν Iren.Lugd.Haer.1.16.1.