ἀγελείη, -ης, ἡ
• Alolema(s): Ἀγελάα Ath.Agora 19.L4a.90 (IV a.C.)
• Prosodia: [ᾰ-]


Agelea

1 la conductora de la hueste epít. de Atenea Διὸς θυγάτηρ ἀ. Il.4.128, Od.13.359, cf. Il.6.269, Hes.Sc.197, Th.318, Ath.Agora l.c.

2 como n. místico del siete, Theol.Ar.42.