εἰρωνεύομαι


I intr.

1 disimular, hablar o actuar con disimulo ocultando la verdad, c. propósito de engaño IP.- οὐκ οἶδα μὰ Δι' ... ΠI.- ἤκουσας αὐτῆς οἷον εἰρωνεύεται; Ar.Au.1211, οὐ πείσεσθέ μοι ὡς εἰρωνευομένῳ Pl.Ap.38a, τ[ῆς] δ' [ἀλη]θείας ... μὴ φρον[τ]ίζοντες παρὰ τὸ δοκοῦν αὐτοῖς ἕνεκα τῶν πλησίων εἰρωνεύονται Polystr.Contempt.16.28, καλλιλογεῖτε καὶ εἰρωνεύεσθε ... ὄνομα καλὸν ἔργῳ περιθέντες ἀνοσίῳ D.H.8.32
como signo de falsa modestia ὅ τε γὰρ πλούσιος πένης φησὶν εἶναι, ἐὰν εἰρωνεύηται Arist.Diu.49
actuar con modestia, mostrarse modesto οἱ δὲ μετρίως χρώμενοι τῇ εἰρωνείᾳ καὶ περὶ τὰ μὴ λίαν ἐμποδὼν καὶ φανερὰ εἰρωνευόμενοι χαρίεντες φαίνονται Arist.EN 1127b31
disimular su ignorancia, practicar el disimulo como proc. oratorio o sofístico εἰρωνεύεταί τε πρός με Pl.Cra.384a, cf. Sph.268b
mostrarse evasivo, poner pretextos para evitar comprometerse, D.60.18, εἰρωνεύεσθε πρὸς ὑμᾶς αὐτούς Din.2.11.

2 hablar irónicamente esp. c. propósito de burla, hablar en tono de burla, burlarse εἰρωνεύῃ, ὦ Σώκρατες Pl.Grg.489e, op. σπουδάζειν ‘hablar en serio’, Arist.Rh.1379b30, τὸ σαρκάζειν, ὅ ἐστιν εἰρωνεύεσθαι μετ' ἐπισυρμοῦ Chrysipp.Stoic.3.161, cf. Plu.2.199e, Iust.Phil.Dial.101.3, Cyr.Al.Luc.1.130.13
ret. emplear la ironía D.H.Dem.22.6, 54.2, cf. Philostr.VA 1.17.

II tr.

1 simular, fingir c. propósito de sorna μὴ πρὸς ὃν ... ἐλοιδόρησαν ... εἰρωνεύεσθαι τὰς νῦν φιλοφρονήσεις I.BI 2.298, εἰρωνεύοντο δικαστήρια καὶ κρίσεις hicieron simulacros de tribunales y juicios I.BI 4.334, cf. 1.209, τὸν τῆς ἐπιορκίας ... φόβον Bas.Sel.Or.M.85.233C.

2 tratar irónicamente, burlarse de c. ac. de pers. τὸν ἄνθρωπον Him.1.13, αὐτόν Didym.Gen.108.26.