δυσάγωγος, -ον


1 de pers. difícil de guiar τοῖς πολιτικοῖς πλήθεσι ... ἐν οἷς τὸ πλεῖόν ἐστι δ. D.H.2.28, cf. D.H.15.4, c. giro prep. οἱ δυσάγωγοι ἐπὶ τὸ καλόν de soldados sediciosos, D.H.9.8, διὰ τὴν ἐλευθερίαν τοῦ νοῦ δυσάγωγοι Luc.Abd.17, δ. πρὸς ἀρετὴν τὸ γένος τῶν ἀνθρώπων Basil.M.29.212B
indócil, obstinado ὁ γὰρ δ. καὶ δυσπειθὴς ἐγώ Luc.Abd.3, δυσάγωγοί τε καὶ ὀκνηροί de los judíos, Cyr.Al.Luc.1.209, ὁ δ. Ἰσραήλ Cyr.Al.M.70.1249B.

2 medic. difícil de purgar, que cuesta hacerlo evacuar neutr. plu. subst. τὰ δυσάγωγα Androm. en Gal.13.28.