δυσθᾰνής, -ές


1 de pers. de muerte miserable o desgraciada, AP 9.81 (Crin.), cf. Eust.1706.6, glos. a ὑπόμορος Sch.Luc.24.29.

2 de abstr. miserable βίοτος Gr.Naz.M.37.1258A.