δημώδης, -ες


I 1de pers. del pueblo πλῆθος Charito 3.2.15, Eus.PE 11.7.10, γυναῖκες Hld.3.3.8, θορύβου τε δημώδους ἐκτός fuera del alboroto de la muchedumbre Hld.2.26.1
τὸ δ. πλῆθος la multitud civil op. στρατιωτικὸν Hdn.1.4.8
subst. ὁ δ. la plebe Iust.Nou.13.1.1, οἱ δημώδεις los ciudadanos corrientes Hdn.1.15.7.

2 de abstr. popular, vulgar, corriente μουσική δ. música popular Pl.Phd.61a, σωφροσύνη Pl.Lg.710a, ἀρεταὶ καὶ κακίαι Phld.Rh.1.217, de las ideas μικρόν τι καὶ ταπεινὸν καὶ δ. περὶ τῆς ἀρετῆς Attic.2.65, λέξις Iambl.VP 104, τὸν δημώδη καὶ ἰδιωτικὸν βίον Eus.Is.34.5, δόξαν ... δημώδη καὶ βάναυσον Eun.VS 496, δ. γὰρ οἶμαι ... μὴ οὐχὶ καὶ τὴν περὶ ἀλλήλων γνῶσιν ἔχοντας ἀπελθεῖν Hld.4.16.5, λογιστική Agath.5.14.2
vulgar en el sent. peyor. de grosero, impúdico γέλωτες Gr.Nyss.Eun.1.550, cf. Hsch.δ 865
subst. τὸ λαϊκὸν καὶ δημῶδες καὶ <τὸ> ἄναγνον Clem.Al.Paed.2.10.93, τὰ δημωδέστερα las cosas más vulgares ref. a los placeres, Hld.5.16.3
tb. de pers., de una mujer pública, prostituida οὖκ ἦν ἐς ἄνδρας μάχλος οὐδὲ δημώδης Aeschrio SHell.4.6.

3 de otras cosas público, conocido por todos, usado por todos στιχίδια Plu.Per.30, κοινοῖς καὶ δημώδεσι τοῖς ὀνόμασι Longin.40.2, ταῦτα μὲν οὖν δημώδη καὶ εἰς πολλοὺς ἐκπεφοίτηκεν Ael.VH 3.3, λόγος Ael.VH 3.45, τὰ δημώδη καὶ τὰ κοινὰ ταῦτα Luc.Zeux.3, ἑστιάσεις Clem.Al.Paed.2.1.11, cf. Vett.Val.14.28, op. ἱερά: γράμματα entre los egipcios escritura demótica D.S.3.3, τὸ δ. ῥῆμα el dicho popular Dion.Alex. en Eus.HE 7.22.7
subst. τὸ δ. refrán popular Heraclit.All.6, λέγων καὶ βοῶν τὸ δ. ὅτι ... D.C.69.22.4, cf. 64.7.1, 77.16.8.

II adv. -ῶς en público, a la vista de todos τῆς ἀρθρεμβολήσεως δ. πρασσομένης Apollon.Cit.1.1, μὴ δ. αὐτοῦ ὀφθέντος Origenes Cels.2.63.