γᾰληνίζω


I intr.

1 estar en calma el mar τὸ γαληνίζον τῆς θαλάττης la calma del mar Arist.Pr.936a5, αὐτὸν ... εὔχεται λῆξαι πνέοντα καὶ γαληνίσαί ποτε fig. cóm. ref. a un glotón, Alex.183.6
tb. en v. med. ἐν τοῖς γαληνιζομένοις en los lugares donde no baten las olas Xenocr.27
en v. med.-pas, c. suj. de pers. abandonarse a la calma del mar ὁ ἐν πελάγει γαληνιζόμενος Ast.Soph.Hom.20.20.

2 fig. estar tranquilo o sosegado ψυχὴ ... πέφυκε χαίρειν καὶ γ. πλὴν ἐπὶ σώματος ἡδοναῖς Epicur.429U., τὸ τῆς σοφίας εἶδος ... γαληνίζον Ph.1.354.

II tr. calmar en procesos fisiológicos corporales ὅστις ... μέθῃ ταράσσει καὶ γαληνίζει φρένα E.Fr.1079.4, de humores en la digestión πληροῖ τὸ θερμὸν ἐν τῷ σώματι καὶ γαληνίζειν ποιεῖ Hp.Vict.2.56
en v. med.-pas. calmarse γαληνίζεται διαχεόμενον τὸ πνεῦμα Hp.Vict.3.71.