βᾰρῠδαίμων, -ον
• Morfología: [gen. -νος]


1 que tiene pesada suerte, desdichado πόλις Alc.348.2, de pers., E.Alc.865, Ar.Ec.1102, Diotim.SHell.394.3, Eudoc.Cypr.1.172, Aesop.78.1
subst. ὁ β. infeliz Hld.2.25.4.

2 opresivo ἄρθρων κλίσις E.Tr.112.