βρόχος, -ου, ὁ


I 1nudo corredizo, dogal para ahorcar ἁψαμένη βρόχον αἰπὺν ἀφ' ὑψηλοῖο μελάθρου Od.11.278, ἀμφὶ δὲ πάσαις δειρῇσι βρόχοι ἦσαν Od.22.472, βρόχῳ περὶ ὦν ἔβαλε τὸν αὐχένα Hdt.4.60, cf. 7.85, A.Supp.787, S.Ant.1222, E.Hipp.770, Lyc.1100, Plu.2.216d, Philostr.Ep.57, Lyd.Mag.3.60
fig. ἐν βρόχῳ τὸν τράχηλον ἔχων νομοθετεῖ legisla con un lazo alrededor del cuello D.24.139.

2 lazo para cazar animales βρόχοι θηρῶν E.Hel.1169, ξύλοις καὶ βρόχοις ἐθήρευον Pl.Criti.119e, cf. Thgn.1099, Ar.Au.527, Democr.B 134, Pl.Sph.220c, X.Cyn.9.13, LXX Pr.6.5, D.P.1.1, Plu.2.757d, Amph.Seleuc.56
trampa hecha de malla, X.Cyn.2.4, 5
red, malla para pescar ἐκ ταύτης βίος βρόχοισι καὶ πέδαισιν οἴκαδ' ἔρχεται proveniente de ella (la mar) las vituallas llegan a casa por medio de redes y trabas E.Fr.670, ἁλοὺς βρόχων πλεκταῖς ἀνάγκαις de un pulpo, Xenarch.1.8, β. εὐρύς red de malla ancha Opp.H.3.118
fig. de pers. ἐν ταὐτῷ βρόχῳ θανόντες muriendo en idéntica trampa A.Ch.557, βρόχοισι δ' ἀρκύων κεκλῄσεται ξιφηφόροισι E.HF 729, cf. Or.1315, οὐχ ἵνα βρόχον ὑμῖν ἐπιβάλω 1Ep.Cor.7.35.

3 cirug. lazo para extraer un pólipo, Hp.Morb.2.35, Aff.5.

II bot. otro n. del árbol productor de la goma o resina Plin.HN 12.35, cf. βλόχον.

III medida de capacidad equiv. a 24 cótilas, Hero Geom.23.63.
• Etimología: Se suele postular *μροχος y rel. c. μόροττον, aesl. mrĕža ‘red’, ‘lazo’, lituan. márška.