βηχικός, -ή, -όν
• Alolema(s): βηκικός Diog.Oen.145.2


1 lenitivo para la tos φάρμακα Gal.11.769, Alex.Trall.2.155.23, βοηθήματα Archig.p.70L.

2 relativo a la tos dud. τ]ὰ δὲ βηκικὰ πάθη μο[ Diog.Oen.l.c.
acompañado de tos φθίσεις Ptol.Tetr.2.9.16
subst. ὁ β. el que sufre de tos ἄλλη ἀνώδυνος ... πρὸς ... βηχικούς Gal.13.96, ἡ δὲ γλῶσσα αὐτοῦ (sc. τοῦ ἀετοῦ) ... ἀρτηρικοὺς καὶ βηχικοὺς ... μεγάλως ἰᾶται Cyran.3.1.52.