αὖος, -η, -ον
• Alolema(s): αὗος Ar.Eq.534, Alex.158, Call.SHell.288.52
• Morfología: [αὖος, -ον Arist.Pr.860a28, Philostr.VS 514]


I 1seco ref. a la facilidad para arder ξύλον Il.23.327, cf. Paus.7.18.11, δένδρεα Od.5.240, αὔη ψυχὴ σοφωτάτη καὶ ἀρίστη el alma seca (e.e. ígnea) es la más sabia y la mejor Heraclit.B 118, ὕλη Pl.Lg.761c, τὸ δένδ[ρ]εον Call.1
seco ref. a la carencia de humedad αὔην καὶ διερὴν ... καθ' ὥρην Hes.Op.460, de la piel del hipopótamo, Hdt.2.71, pero cf. βόας αὔας bueyes secos e.d. escudos de piel de buey curtida, Il.12.37, τὼ δ' ἰθὺς βήτην βοέῃς, εἰλυμένω ὤμους αὔῃσι στερεῇσι Il.17.493, γλῶσσαι Hp.Epid.6.5.8, φύσις Arist.Pr.860a28, τρύφος ἄρτου AP 6.105 (Apollonid.), νεκροί Sch.Ar.Ra.194
seco op. χλωρός en cont. de plantas μηδ' ἀπὸ πεντόζοιο ... αὖον ἀπὸ χλωροῦ τάμνειν de las cinco ramas no cortes lo seco de lo verde e.d. no te cortes las uñas Hes.Op.743, σίδιον Hp.Vlc.12, δένδρα Arist.Pr.906b8, ξύλα Thphr.Sens.75, cf. HP 4.12.3
seco, marchito στέφανος Ar.l.c., ὃ νῦν ῥόδον, αὖον ὀλεῖται Theoc.27.10
tb. de pers. y anim. αὖός εἰμι (habla un viejo), Ar.Lys.385, σῶμα ... αὖον ἐγένετο Alex.l.c., χὠ τὰς βῶς βόσκων χαἰ βόες αὐότεραι Theoc.8.48, ὡς δὲ προσῆλθεν ὁ ὄφις εἰς τὸν κύκλον, αὖον εὐθὺς γενέσθαι αὐτόν cuando la serpiente se acercó al círculo, inmediatamente se secó e.d. murió Arist.Mir.845b32.

2 seco, sediento c. dat. en inscr. órficas δίψῃ δ' εἰμὶ αὔη καὶ ἀπόλλυμαι estoy seca por la sed, e.e. sedienta, y muero, IG 14.638.8 (Petelia), cf. ICr.2.12.31a, b, c (Eleuterna II a.C.), Τάνταλος ... τῇ λίμνῃ αὖ. Luc.Luct.8.

II usos fig.

1 abs. seco del estilo, Philostr.l.c.
neutr. sg. como adv. ref. al ruido κόρυθες δ' ἀμφ' αὖον ἀΰτευν los yelmos resonaban con ruido seco, Il.12.160, (χιτὼν χάλκεος) αὖον ἄϋσεν ἐρεικόμενος περὶ δουρί Il.13.441, αὖ]ον δέ μοι οἶκος ἀϋτεῖ Epic.Alex.Adesp.4.8.

2 de pers. seco, acongojado por diferentes causas, c. dat. δέει αὖός εἰμι estoy seco de miedo e.d. estoy aterrorizado Men.Pc.353, cf. Epit.901, I.BI 1.381, αὖός εἰμι καὶ πέπηγα τῷ κακῷ Men.Sam.515, c. ὑπό y gen. αὐτὴν (Deméter) αὔην ὑπὸ πολλοῦ καύματος ὑποδέχεται Μίσμη Ant.Lib.24.1
abs. seco, paralizado, atónito αὖοι δ' ἑστῶτες I.BI 6.233, αὖ. ἀπόπληκτος Hld.1.12.3, ἀχανής τε καὶ αὖ. Hld.10.13.1.

3 de pers. seco, sin dinero ὡς ἤδη αὖ. ἦν cuando estaba ya arruinado Luc.Tox.16, cf. DMeretr.14.1, Alciphr.3.34.5.
• Etimología: Deriv. de la raíz *Heus- de εὕω en grado ø y prótesis, lo mismo que αὔω y αὕω. La aspiración en αὕω y αὗος puede ser analógica de εὕω. Otros comparan lit. saũsas, aesl. suchŭ.