αὔταρχος, -ον


1 autocrático, absoluto πᾶσα ἰσχὺς αὔ. D.C.61.7.3.

2 que se basta a sí mismo, que es suficiente en sí mismo αὔ. ὑμῶν κατάσ[τασις IEphesos 3803a.5 (IV d.C.).