αὐλέω
• Morfología: [beoc. part. αὐλίων IG 7.3211 (Orcómeno)]


I abs. tocar la flauta αὔλει σὺ θᾶττον Ar.Th.1186, (Χαιρίς) πρόσεισιν αὐλήσων ἄκλητος Ar.Pax 952, οἱ δὲ αὐλέουσι κατὰ πάντα τὸν πλόον Hdt.2.60, cf. 1.141, ἐδίδασκε ... τὸν μὴ καλῶς αὐλοῦντα Pl.Prt.327a, τῷ ἐπισταμένῳ ἀξίως λόγου αὐλεῖν X.Oec.1.10, αὐλεῖν ἐκέλευσεν Plb.30.22.5, cf. IG l.c.
c. ac. de pers. tocar la flauta para σὲ αὐλοῦσιν Philostr.VA 2.34, αὐλεῖ μὲν τοῦτον, αὐλητὴς δὲ τούτου A.D.Synt.302.1, αὐλῆσαί με SB 7557.5 (II d.C.)
c. gen. tocar la flauta en honor de Πανός Men.Dysc.432
c. ac. int. tocar con la flauta Φρύγιον μέλος Alcm.126, αὐλῆσαι ἐμμέλειαν Hdt.6.129, ἄν Σκύλλαν αὐλῶσιν Arist.Po.1461b32, αὐλεῖν εἰρεσίαν marcar con la flauta el ritmo de los remeros Duris 70, αὐλεῖν τὸ Καστόρειον μέλος Plu.Lyc.22
c. dat. de pers. acompañar con la flauta el canto o danza de ηὔλει αὐτῇ ἡ ἑτέρα X.Smp.2.8, τις χορηγὸς ηὔλησε τῷ χορῷ Arist.Pol.1341a33, τῷ χορῷ τῶν γυναικῶν IG 11(2).161A.85 (Delos III a.C.), cf. Theoc.7.71
c. ac. int. y dat. de pers. τοῖσι δικασταῖς ἔξοδον ηὔλησ' ἀπιοῦσι acompañó la salida de los jueces tocando la flauta Ar.V.582, Ἀλεξάνδρῳ ... αὐλῆσαι ... οὐ μαλακὸν αὔλημα D.Chr.1.1
en v. pas. ηὐλεῖτο ὁ βακχεῖος ῥυθμός X.Symp.9.3, ἕκαστα τῶν αὐλουμένων μεταβάλλει κατὰ τὰς αἰτίας ἀφ' ὧν αὐλεῖται Aristox.Harm.27.2, cf. 54.4
escuchar música de flauta ὅπως πάντες ὑπ' αὐτῆς αὐλώμεθα para que todos escuchemos la música que ella toca con la flauta Thphr.Char.20.10, cf. 19.10, Μῆδοι καὶ ἔπινον ... καὶ ηὐλοῦντο X.Cyr.4.5.7, ᾖσαν ... αὐλούμενοι X.An.6.1.11, οἱ πονοῦντες καὶ οἱ ἀπολαύοντες αὐλοῦνται Arist.Pr.917b19, cf. Pl.Lg.791a
llenarse de música de flauta, hacer resonar con la música de flauta αὐλεῖται πᾶν μέλαθρον toda la mansión resuena al toque de la flauta E.IT 367.

II c. suj. o compl. que indica el instrumento

1 de una flauta sonar, producir sonidos (αὐλοί) βαρύτερον αὐλοῦσιν Arist.GA 788a22, αὐλοῦσι δὲ οἱ κάλαμοι (τῆς σύριγγος) ... ὥσπερ αὐλὸς εἷς Ach.Tat.8.6.3, ὅσα δὲ ὁ τῆς Ἀθηνᾶς αὐλὸς ... λαλεῖ, τοσαῦτα καὶ ὁ τοῦ Πανὸς ... αὐλεῖ Ach.Tat.8.6.6.

2 hacer sonar, tocar un instrumento de viento c. dat. τῷ κέρατι Luc.DDeor.20.1, cf. Poll.4.67, 74, 76.